divendres, 6 d’agost de 2021

Un oración con tiempo eterno



Se hace tiempo


Se hace tiempo

al amar, 

al amar

todo es eterno.


Se hace tiempo

al abrazar,

al abrazar 

todo es nuevo.


Se hace tiempo

al cantar,

al cantar

todo es silencio.


Se hace tiempo

al andar,

al andar

todo es respiro.


Se hace tiempo

al comenzar,

al comenzar

todo es tierno.


Se hace tiempo

al acabar,

al acabar

todo es maduro.


Se hace tiempo,

¡Padre nuestro!


Pepe Baena Iniesta



Dedicado a mi hermano Vicente y a todas las personas que hacen tiempo en la eternidad de Dios Amor.

divendres, 9 de juliol de 2021

No contemos

 


No contemos


No contemos el tiempo

dejemos que el tiempo

nos cuente la vida.


No contemos la vida

dejemos que la vida

nos cuente el amor.


No contemos el amor

dejemos que el amor

nos cuente a Dios.


No contemos a Dios

dejemos que Dios

nos cuente 

que en él

el tiempo

la vida

el amor

son infinitos

aunque nos alcance

la muerte.


Pepe Baena Iniesta


dimarts, 22 de juny de 2021

Poema que no tiene fecha de caducidad


Por una rosa de cumpleaños

Hay gestos
que hablan por si solos.
Hay besos
que engrandecen a los feos.
Hay sueños
que abren nuevos senderos.
Hay pensamientos
que escriben mil sonetos.
Hay suspiros
que se pierden en tus manos.
Hay pasos
que se visten de tus ojos.
Hay silencios
que huelen a riachuelos.
Hay gestos
por una rosa de cumpleaños.

Pepe Baena Iniesta

(Un manojo de versos para agradecer los tantos cumpleaños que celebramos en la vida)

dimecres, 5 de maig de 2021

Una oración tras un no

 


El Sí

No sé que me pasa,
no sé que me transpasa,
no sé que me desfasa,
no sé que me cansa.

Sólo sé que Tú me alcanzas,
sólo sé que Tú me abrazas,
sólo sé que Tú me alzas,
sólo sé que Tú me ensalzas.

Aunque diga no 
al final es tu Sí.
Aunque diga no
siempre es tu Sí.
Aunque diga no
permanece tu Sí.
Aunque diga no
mejor es tu Sí.

Pepe Baena Iniesta

(Oración después de un no llevado por la desconfianza ante una mujer necesitada)

dissabte, 4 de maig de 2019

Unes paraules de somni per una gala d'ahir divendres 3 de maig de 2019




PARAULES FINALISTA DEL VALLESÀ DE L’ANY


Davant tantes persones diverses i plurals en aquest Centre Cultural de Vilanova del Vallès, em surten unes paraules de somni a partir de la nostra tasca humil de Càritas de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista. Paraules amb regust de somni amb el meu amic Jesucrist, de qui en aquests dies els cristians celebrem el seu pas de la mort a la vida:

Somio un món on els infants puguin aprendre amb el cor que la vida és tota una assignatura d’amor, i no caiguin en una educació útil només per ser els millors preparats per un sistema del capital i no per una terra de tots els éssers humans.

Somio un món on els joves puguin treure’s l’etiqueta de que són el futur, per començar a formar part de la construcció del present ple de vida i creativitat, tenint en compte els ancians com a memòria històrica que no té principi ni fi.

Somio un món on les dones i els homes puguin descobrir que la complementarietat no està en la diferència sexual, sinó en la comunió de dues llibertats que dialoguen en l’abraçada i en la mirada cap un mateix horitzó. 

Somio un món on els més pobres puguin aixecar-se de valent per cridar, amb un somriure de bat a bat, que ja no hi ha poderosos ni febles, sinó persones que practiquen el compartir tot allò que els falta als altres.

Somio un món on els refugiats i emigrants puguin gaudir de la terra, sense fronteres ni murs, perquè ja no es mira el territori com una propietat a defensar, sinó que es viu el cor de cadascú com a patrimoni de la humanitat.

Somio un món on els malalts puguin ser guarits per petons, abraçades, somriures i cants d’amor i no per medicaments sintètics que són fabricats per omplir els comptes bancaris d’uns quants “malalts” pel càncer dels diners.

Somio un món on els qui estan dormint al carrer viuen en habitacions comunicades amb finestres de comprensió i portes d’estimació, perquè ja els carrers i les places de qualsevol ciutat i poble han esdevinguts una gran casa acollidora per tothom.

Somio un món on els i les batlles del Vallès Oriental, i tots el qui governen a tot arreu, puguin expressar que servir al poble és un honor per construir entre tots i totes municipis plens de benestar, pau i fraternitat, i no sigui l’oportunitat per omplir-se les butxaques al so de l’egoisme i de la corrupció.

Somio un món on el dia d’avui no és una gran gala del premi per un vallesà o una vallesana de l'any, sinó que és la festa d’una societat agermanada per l’amor entre totes les persones de qualsevol procedència, color, religió, tendència sexual, cultura, llengua...

Somio un món aquí i ara. Us hi apunteu?

»Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Quan jo renovaré la vida d'aquest poble, en el país de Judà i per les seves ciutats encara tornaran a dir: "Que el Senyor et beneeixi, seu de justícia, muntanya santa!" Al seu entorn hi habitaran els de Judà en les seves ciutats, els pagesos i els qui transhumen amb els ramats. Saciaré tots els qui defalleixen, satisfaré els qui pateixen d'escassetat. Davant d'això diran: "Em desvetllo i veig que és realitat el meu dolç somni." (Del llibre del profeta Jeremies 31, 23-26)

Moltes gràcies per tot!!!

Pepe Baena Iniesta

dimecres, 26 de desembre de 2018

El día después de la Gran Fiesta de la Navidad

 
 
Feliz miércoles 
dejando el espacio de silencio y contemplación del nacimiento de Jesús de ayer, de hoy y de siempre;  
con el éxtasis del dolor transformado en gozo vital; 
con el transfondo de lo puramente humano que se reafirma en el amén; 
con el crujido de la paja de la humildad atribuido a la grandeza celeste; 
con el entrañable tributo de la expansión amorosa en todos los rincones; 
con el equipaje de pobreza que no tiene fondo en la hondura del ser; 
con la historia del darse que no se repite aunque suene en la memoria; 
con lo que se esconde en las tinieblas que tarde o temprano quedará desnudo; 
contigo y conmigo y con nosotros a pesar de nuestra pequeñez, equivocaciones, bendiciones o maldiciones...

Pepe Baena Iniesta

dimecres, 19 de desembre de 2018

Versos callejeros

 

 
 
En memoria de las personas que duermen, malviven, se consumen en la calle...
 
Naima

En la calle te encontramos,
escondida en tu calle.
En el suelo te descubrimos,
enroscada en tu suelo.
En tu ropa nos vestimos,
zurciendo en la ropa.

Naima es tu nombre,
prototipo de pobreza
envuelta de tristeza,
Naima hija de Hombre.

En el hambre te sufrimos,
asfixiada en tu hambre.
En el cielo te perdimos,
encerrada en tu cielo.
En tu historia nos volcamos,
escribiendo en la historia.

Naima es tu nombre,
prototipo de bajeza
ataviada de rudeza,
Naima hija de Hombre.

En el pesebre te mantenemos
confortada en tu pesebre.
En el camino te acompañamos
obsesionada en tu camino.
En tu miseria nos incomodamos,
luchando en la miseria.

Naima es tu nombre,
prototipo de crudeza
empolvada de altiveza,
Naima hija de Hombre.

Pepe Baena Iniesta